Avui ens hem aixecat més tard. Després del dia d’ahir més el jet lag, necessitavem dormir. Hem revisat l’horari de trens per Internet per planificar el viatge a Takayama de demà i hem marxat cap a Shibuya. De camí, hem validat el JR Pass per demà i reservat els billets, quina eficacia de país. Per validar el JR Pass, la noia que ens ha atès (amb un anglès perfecte) ha estat 5 minuts revisant-ho i posant-hi segells… tot amb una calma i una delicadesa increible. Els noms, com no son en caracters japonesos, els revisava lletra a lletra… Brutal, l’educació i atenció cara al públic d’aquest país està a un altre nivell (hem d’apendre molt)
Agafem “Ginza Line” fins a Omote-Sando, anem al barri de HARAKUJA i SHIBUYA moltes botigues i ambient. Allà mateix es troba el carrer de Take-Shita Dori, podriem dir que un carrer peatonal a l’estil de Carnaby Street de Londres, però a Japó. A més, aquí és concentren les “Lolitas” de Tokyo… gent força radical, principalment gòtics (com les filles del ZP, jaja… això déu ser el seu paradís)… gent vestida de negre, pintada de forma histriònica… també hi ha algun disfraçat del seu còmic preferit (tipus Manga, Anime), etc… És un carrer on tot s’hi val, sense problema… ple de gent fins a la bandera i milers de botigues de segona mà, vestits per les lolitas i tots els gadgets que existeixen al món es poden trobar aquí.
Agafem “Ginza Line” fins a Omote-Sando, anem al barri de HARAKUJA i SHIBUYA moltes botigues i ambient. Allà mateix es troba el carrer de Take-Shita Dori, podriem dir que un carrer peatonal a l’estil de Carnaby Street de Londres, però a Japó. A més, aquí és concentren les “Lolitas” de Tokyo… gent força radical, principalment gòtics (com les filles del ZP, jaja… això déu ser el seu paradís)… gent vestida de negre, pintada de forma histriònica… també hi ha algun disfraçat del seu còmic preferit (tipus Manga, Anime), etc… És un carrer on tot s’hi val, sense problema… ple de gent fins a la bandera i milers de botigues de segona mà, vestits per les lolitas i tots els gadgets que existeixen al món es poden trobar aquí.
Hi ha un lloc que és moooooolt freak, ens fa molta gràcia… són màquines tipus “fotomatón” on les nenes, les parelles o qui vulgui es fan varies fotos i després les retoquen a la pantalla del costat afegint-hi cors, llacets, dibuixets, etc… evidentment, tot supercursi, molt color rosa. Of course, això s’ha de fer (“allà donde fueras, haz lo que vieras!!!” - jaja).
El resultat, més que comentar-ho, ho podeu veure vosaltres mateixos… Com hem rigut!! Estem guapos? (sense paraules…jaja):
.JPG)
Un cop feta aquesta foto per a la història, anem al park Yoyogui del costat. Allà trobem uns quants “Elvis Presley” ballant al carrer mentres sona musica del loro que s’han portat... jaja. (cap mena de vergonya, algun balla bé i tot... això si, les birres corren que dóna gust)
Del parc baixem cap a SHIBUYA, barri molt modern, grans edificis, neons per tot arreu, pantalles a les façanes amb un bombardeig continu d’anuncis, milers de comerços i centres comercials… incitació total al consumisme. Es poden trobar les millors marques (Gucci, Prada, Chanel, Armani...) com d’altres més senzilles (H&M, ZARA, GAP...).
Sincerament, a mi (Victor) m’entren ganes de comprar alguna cosa (tot el dia rodejat d’inputs per comprar... “last day, we will come here to buy something in Tokyo”)
Arribem finalment al creuament de carrers més famós de Tokyo, a Shibuya-Dori. Aquest lloc mereix un capítol a part, deixeu-nos que ens esplaiem una mica per intentar treslladar-vos a aquest lloc enèrgic on pocs hi ha al mon. Tanqueu els ulls i disfruteu:
“SHIBUYA WAR”
A Tokyo, caminant per Shibuya-Dori, quatre o cinc carrers de doble sentit conflueixen en un únic creuament, famós arreu del món, que atrapa a qui hi arriba. En un primer moment, l’ordre de la circulació rodada (primer un carrer, després l’altre i després l’últim) contrasta amb el caos peatonal quan el verd fa acte de presència per les persones... Tot i així, quan has creuat dos o tres vegades el carrer dins del caos, descobreixes que aquell caos no és tal... és un caos endreçat, educat, sense contacte, en conclusió, és un caos organitzat.
Desprès d’uns minuts de transit rodat, els semàfors dels vianants comencen a sonar, “beep, beep, beep” i et preguntes:
- Què passa aquí?
I en res, el centre del creuament queda sense cotxes. La gent es mou inquieta, es prepara, agafa les bosses, contrau tots els muscles de les cames, es pot palpar la calma tensa abans de la tempesta... ho pots sentir, alguna cosa està passant, alguna cosa ha de passar... són només cinc segons de “beeps”, l’avís premonitori del caos: “preparados, listos y..... YA!”; es posa verd per a tothom que vagi a peu, és igual d’on vingui, és igual on vagi, tots a la vegada... De totes les voreres surten riuades de gent, unes contra les altres. Per un moment, el centre del creuament està buit, no m’agradaria ser al mig (venen de tot arreu), la col.lisió és inminent, irremediable. Sembla una batalla campal, on els Samurais, a pit descobert es llencen contra l’enemic invasor que, sense esperar-los, van a la seva trobada en les mateixes condicions. Només falten els crits de guerra, però és clar, això és Japó i la gent no crida com a casa, jaja... I sorprenentment tothom s’entrecreua, sense tocar-se, sense empentes, amb exquisita educació. Durant 45 segons una estampida humana creua en totes direccions, sense pausa, sense tocar-se ni un milímetre... només alguns turistes paren al mig per fer-se alguna foto artística i... córrer, córrer, que cau el vermell... (els 45 segons són justos per creuar caminant a bon ritme)... el creuament torna a quedar desert, el “repòs després de la guerra”. I de nou, els cotxes tornen a fer-se els reis de l’asfalt pels pròxims 90 segons, després dels quals, una altra “Shibuya War” tornarà a reproduir-se, amb altres actors però igual final feliç.
És difícil descriure aquest creuament, on l’energia t’atrapa semàfor a semàfor i “atontat” passen els minuts observant l’activitat. Fotografiar-lo encara és més difícil, cap foto pot fer justícia a aquest lloc que hauria de ser Patrimoni de l’Humanitat Moderna...jaja!
Del parc baixem cap a SHIBUYA, barri molt modern, grans edificis, neons per tot arreu, pantalles a les façanes amb un bombardeig continu d’anuncis, milers de comerços i centres comercials… incitació total al consumisme. Es poden trobar les millors marques (Gucci, Prada, Chanel, Armani...) com d’altres més senzilles (H&M, ZARA, GAP...).
Sincerament, a mi (Victor) m’entren ganes de comprar alguna cosa (tot el dia rodejat d’inputs per comprar... “last day, we will come here to buy something in Tokyo”)
Arribem finalment al creuament de carrers més famós de Tokyo, a Shibuya-Dori. Aquest lloc mereix un capítol a part, deixeu-nos que ens esplaiem una mica per intentar treslladar-vos a aquest lloc enèrgic on pocs hi ha al mon. Tanqueu els ulls i disfruteu:
“SHIBUYA WAR”
A Tokyo, caminant per Shibuya-Dori, quatre o cinc carrers de doble sentit conflueixen en un únic creuament, famós arreu del món, que atrapa a qui hi arriba. En un primer moment, l’ordre de la circulació rodada (primer un carrer, després l’altre i després l’últim) contrasta amb el caos peatonal quan el verd fa acte de presència per les persones... Tot i així, quan has creuat dos o tres vegades el carrer dins del caos, descobreixes que aquell caos no és tal... és un caos endreçat, educat, sense contacte, en conclusió, és un caos organitzat.
Desprès d’uns minuts de transit rodat, els semàfors dels vianants comencen a sonar, “beep, beep, beep” i et preguntes:
- Què passa aquí?
I en res, el centre del creuament queda sense cotxes. La gent es mou inquieta, es prepara, agafa les bosses, contrau tots els muscles de les cames, es pot palpar la calma tensa abans de la tempesta... ho pots sentir, alguna cosa està passant, alguna cosa ha de passar... són només cinc segons de “beeps”, l’avís premonitori del caos: “preparados, listos y..... YA!”; es posa verd per a tothom que vagi a peu, és igual d’on vingui, és igual on vagi, tots a la vegada... De totes les voreres surten riuades de gent, unes contra les altres. Per un moment, el centre del creuament està buit, no m’agradaria ser al mig (venen de tot arreu), la col.lisió és inminent, irremediable. Sembla una batalla campal, on els Samurais, a pit descobert es llencen contra l’enemic invasor que, sense esperar-los, van a la seva trobada en les mateixes condicions. Només falten els crits de guerra, però és clar, això és Japó i la gent no crida com a casa, jaja... I sorprenentment tothom s’entrecreua, sense tocar-se, sense empentes, amb exquisita educació. Durant 45 segons una estampida humana creua en totes direccions, sense pausa, sense tocar-se ni un milímetre... només alguns turistes paren al mig per fer-se alguna foto artística i... córrer, córrer, que cau el vermell... (els 45 segons són justos per creuar caminant a bon ritme)... el creuament torna a quedar desert, el “repòs després de la guerra”. I de nou, els cotxes tornen a fer-se els reis de l’asfalt pels pròxims 90 segons, després dels quals, una altra “Shibuya War” tornarà a reproduir-se, amb altres actors però igual final feliç.
És difícil descriure aquest creuament, on l’energia t’atrapa semàfor a semàfor i “atontat” passen els minuts observant l’activitat. Fotografiar-lo encara és més difícil, cap foto pot fer justícia a aquest lloc que hauria de ser Patrimoni de l’Humanitat Moderna...jaja!
Aquí podeu veure un video del creuament des de l'Sturbucks de la cantonada (llàstima que ja era de nit i hi havia poca gent, imagineu-vos al migdia, jaja)
Després d’aquest èxtasi, caminem pels carrerons de Shibuya... ens ha caigut la nit al creuament i ara tot són llums de neon, leds, colors... i si fa o no fa, més activitat.
Tenim gana, entrem a un “garito” petit, típic japonès, on menjem un “Ramen” espectacular!. (Ramen és similar a una sopa amb fideus i mil coses més). Està boniiiiisim, de moment, el millor menjar que hem fet a Japó.
Foto del cuiner:
La Ruxi i jo al restaurant... més abaix, el Ramen que ens hem cruspit:
Passejem per Shibuya una estona més i tornem a casa... previa parada a un Lawson (supermercats oberts 24-7; 24hours/7days) per comprar alguna coseta per esmorzar... m’encanten aquests llocs.
La Ruxi a Shibuya... sembla japonesa!!!
Ha sigut un altre dia llaaaaaarg però excitant... Demà sortim de Tokyo, anem a conèixer un altre Japó...
Continuarem...
Ruxi & Vic
