Arribem a Kanazawa cap a les 15.00, genial. Sembla una ciutat gran, però descobrirem que és una ciutat acollidora amb llocs fantàstics.
La oficina de turisme ens troba un lloc per dormir… TOYOKO INN Hotel… per un preu mínimament asequible i just al centre històric de la ciutat. L’hotel no quadra gens amb l’ambient de motxileros, jaja, però podrem descansar durant dos dies (el tatami ens ha deixat destroçats…jaja… a més de les patejades que ens estem fotent)
Tot i que estem cansats, sortim a donar una volteta. Kanazawa és una ciutat, petita, però una ciutat. Els carrers estan força animats, molts japonesos que tornen a casa després de treballar (son les 19.00), molts d’ells van al revés. Vull dir, amb algun sake de més. Se’ls hi veu als ulls, vermeeeeels… però sobre tot, perquè caminant sense verticalitat, fent “esses” i alguns cridant més del compte. Això si, tot amb força educació, però sobre surten del comportament de la resta.
Caminant per un carrer secundari, buscant un lloc per sopar, li preguntem a un senyor que va amb pijama per un restaurant per menjar “okonomiyaki” que hem llegit a la Lonely. Amb un anglès precari, per no dir mínim, ens ho intenta expicar… finalment decideix acompanyar-nos. Ha posat la directe i porta un ritme infernal, jaja… sort que són dos minuts. La Roser, cansada, ha fet la goma durant tot el viatge (cop feia Gianni Bugno amb Indurain en les etapes de muntanya) però ha aguantat.
Ell lloc és molt xulo, jiji. El senyor ens ajuda a decidir, ens tradueix i demanar per nostaltres… finalment marxa (pensavem que volia sopar amb nosaltres… no teniem cap problema, però és que no s’entenia res del que deia…jaja)
Sopem moooooooooolt bé. Es semblant al mojya-yaki però diferent. A més, li han posat una salseta tipus barbacoa que està bonisima. I cometen l’error de deixar-la a la taula… li fotem a cada tros que mejem, jaja.. Acabem amb mig pot, jaja
Quan estem a punt de marxar, torna a apareixer el senyor d’abans i ens explica coses de Kanazawa i fins i tot, se’ns ofereix portar-nos en cotxe l’endemà (li diem que no!!) Al final, pobret, es fa una mica pesadet, però d’aquí no passa.
Aquí podeu veure una foto del Okonomiyaki... té una pinta brutal... mmmmmh!!
Anem a dormir, no sense passar abans per un “family mart” per comprar alguna coseta…
Segon dia a Kanazawa
Resulta que tenim l’esmorzar inclòs en el preu de l’hotel, estem contents fins que arribem al lloc. Recordem que som a Japó i per lo tant l’esmorzar va destinat als japonesos. Total, arròs bullit de malalt, sopa miso i similar. A aquestes hores, no ens bé molt de gust. Per sort hi ha croissants i café amb llet (no mata, però serveix)
Ahir vam comprar el “Loop Bus”, com el bus turístic de Barcelona però a Kanazawa. És un bus petit, quadradet i passar cada 12 minuts… fantàstic.
Primera parada – Casa Samurais Nomakura-Ke
Plou però arribem sense problemes. Es tracta d’una casa estil japonès, amb terres de tatami i un jardí interior espectacular, ben cuidat, petit i amb vistes des de les habitacions principals. Es un luxe de casa d’una sola planta. Com es cuidaven aquests samurais.
Coincidim amb un grup organitzat de catalans... porten un guia Japonès i un altre de Molins de Rei...jaja. Hi ha un senyor del grup molt simpàtic que, mig en broma, ens diu que està desitjant tornar a casa per anar a jugar a golf, diu que no pot més de tant ordre, tan peix cru i tant temple...(porten 2 setmanes i marxen en 2 dies)
Foto de la Ruxi al jardí de la casa dels samurais... Qué estarà pensant? (jo crec que pensa en un pa amb tomaquet i pernil salat... mmmmh!!!)
Segona Parada – Fish Market
Loop Bus fins al fish market de Kanazawa... Al baixar, just davant de la parada, torbem un MUJI... No ens ho pensem, entrem a revisar la botiga d’adalt a baix. Si a BCN ja ens tornem bojos, imagineu-vos aqué. És 10 vegades més gran, inclús venen bicicletes i menjar. Ens hi tirem fàcilment 40min... no comprem res, però fem una llisteta per l’últim dia.
OJO!!! La Ruxi al Muji, ja està mirant-s'ho tot i apuntant regalets per l'ultim dia... jaja!!! Quin perill. (La veritat és que el Muji mola molt)
Entrem al fish market... molt més endreçat que el de Tokyo (com molt bé apuntar la Roser només entrar...jaja) Hi ha paradetes de menjar, pinxitos, bunyols de no sabem que... i alguns restaurants per pendre Sushi, Sashimi o qualsevol altre tipus de peix cru... boniiiisim. Donem una volteta i comprem uns fideus per dinar i un sashimi variat per esmorzar allà mateix. MMMMMMMMH
Paradeta de peix... La Ruxi s'està mirant un salmó... crec que té gana!!!
Aquí ens fotem un pinxito de pop... no mata, millor el pop a la gallega...jaja
Jo, fotent-me un sashimi espectacular per 4 duros...
Tercera Parada – Estació
Fem una paradinha a l’estació per canviar calers... i és que Japó és car i la pasta va volant com si es cremés...
Quarta Parada – Barri Geishes
Un dels millors llocs de Kanazawa (si no el millor)
Aquí és on vivien la majoria de Geishes de Kanazawa... i a on venien els senyors per ser distrets per aquestes... És el típic barri de foto de postal japonesa... Us posem alguna foto perquè us feu a la idea.
Aquí és on vivien la majoria de Geishes de Kanazawa... i a on venien els senyors per ser distrets per aquestes... És el típic barri de foto de postal japonesa... Us posem alguna foto perquè us feu a la idea.
Visitem una de les cases de Geishes més famoses i bòniques... Japó s’ha de visitar, s’ha de veure... brutal!!!
Roser, una geisha catalana a Japó.
La cuina de la casa de les Geishes...
Al sortir, ens posem en un banc, al mig del carrer, a dinar els fideus que hem comprat, acompanyats per una Coca Cola comprada en un super... dinar barato i bó, jeje. I continuem, que es fa tard... jaja
Cinquena Parada – Kenroku-en, Castell de Kanazawa, Museo 21st Century
Per acabar la nostra ruta a Kanazawa, tirem l’ull al castell de Kanazawa on el grup de moda de Kanazawa està assajant en un escenari per concert que faran aquesta nit... Sóna bé (es dieun “The Live”) Haurem de mirar-ho per internet.
Al fons, el castell de Kanazawa:
Corre, corre!!! Ens tanquen Kenroku-en... és el parc més famós de Kanazawa i encara no el veurem. D’una extensió considerable, com dos vegades Plaça Catalunya, és un jardí japonés cuidat fins nivells insospitats. Arbres retallats amb formes, llacs amb fonts, casetes de té a sobre el llac, monuments, flors, rius i ponts... tot un conjunt que fa del jardí un lloc màgic, per descansar i passar-hi una bona estona amb un llibre, passejant o descansant i reflexionant... Ens agrada (tot i que ho hem vist dutxats per una pluja insistent) jaja
Corrent anem a veure la zona pública del Museu 21st Century (no ho tenim previst, però ens agrada... sobre tot un paret pintada en diferents colors)
Perdem l’ultim Loop Bus, per sort, estem a 10min caminant de l’hotel (en ppi. un petit passeig però després de tot un dia caminant, sembla una cursa de 10km)
Descansem una estoneta curta i marxem a sopar. Avui volem fer un Monjya-Yaki en el restaurant d’ahir... de camí al restaurant, ens tornem a trobar l’home del pijama...jaja (ens diem hola i amablement declinem la seva invitació a sopar o a buscar un lloc per sopar... és molt maco, però una mica pessat i amb un anglès que no entén ni ell...jaja)Sopar fantàstic i anem a dormir... estem rebentats i demà em de matinar per marxar cap a... (encara no ho sabem, jaja, hem canviat Noto-Hanto (100 km al nord) per Fukuoka-Hakata (1.000 km al sud-oest), quasi res...
Us continuarem explicant,
Ruxi i Vic
