TAKAYAMA

Hola,

Des de Tokyo hem marxat cap a Takayama, al nord-oest de la illa.
Gràcies al Japan Rail Pass i una estupenda xarxa de trens bala (SHINKANSEN) ens hem plantat a 600 km de Tokyo en 3 hores (i canviant un cop de tren)

Al arribar, l’oficina de turisme ens ha trobat un Ryokan econòmic… MURASAKY RYOKANN. Ens ha costat trobar-ho, doncs el lletrero estava només en Japonès. Per sort, un bon home ens ha acompanyat fins a la porta des de la seva botiga (són gent tan simpàtica i acollidora)

L’entrada al Ryokan està plena de flors, l’amo està tot el dia cuidant-les (mireu la foto)

El Victor amb el pijama del Ryokann (així ens passejem per tot arreu)

La Roser, "fantàstica de la muerte" amb el seu pijama, és clar...

No parlen ni gota d’anglès… arribem amb un paper que ens ha fet l’oficina de turisme i amb gestos ens ensenya el Ryokan… petit, però acollidor.

Son les 17.00 i no hem dinat, així que anem a menjar alguna cosa… Aquí la HAIDA (un tipus de ternera) és molt famosa, així que ho probarem. A l’entrada del restaurant ens trobem un noi de New York que parla amb un accent força tancat, però és simpàtic. Total, dinem amb ell i practiquem una mica d’anglès.

Foto del nostre dinar amb el coleguilla de NY

Donem una volta pel poble i a les 19.30 anem a veure un expectacle de focs artificials (tot el poble hi és allà). La veritat, no és el que ens esparavem. Uns tios amb vestits tradicionals són a unes plataformes en mig del riu i amb una mena de canó ple de pòlvora, fant fonts de llum, fins que peten...jaja!!! I tothom va cridant... aaaaah!! Ooooh!! Jaja. Intentem fer alguna foto artística però és dificil.

Passejem una miqueta i anem a dormir d’hora, la veritat estem força cansats.

A l’endemà, un cop esmorzats, anem a HIDA NO SATO. Un poblat sense habitar amb cases típiques de la zona, totes fetes a mà, fusta i diferents tipus de sostre. Molt maco i molt ben cuidat. Hi ha com 20 tipus de cases diferents. Es un passeig molt agradable, i les cases per dintre, espectaculars.

Entre dues cases hi ha una campana que si la fas sonar, pots demanar un desig. Aquí veiem a la Roser demanant el seu desig... Que haurà demanat? Pot ser que el Victor sigui més endreçat? Jaja (això millor que no ho demani perquè està moooolt difícil)

Aquí una foto típica d'una de les casetes:

A l'interior d'una de les cases:

Fusta per les cases (foto artística)

Una altra foto artística... amb aquesta model és fàcil!!! Que guapa!!!

Quan tornem a Takayama des del poblet, anem a TAKAYAMA JINYA, una casa gubernamental on vivia el SHOGUN en la seva època. Preciós i ben cuidat... enorme i plena d’habitacions amb Tatami i jardinets esculpits, dóna gust... En una caseta així, a veure qui s’estressa...jaja

Foto Takayam Jinya

Com no podem més de caminar i de la caseta, ens dediquem a fer-nos fotos nosaltres ("juega con la camara")

Ell...

Ella...

Com cada dia, portem un ritme de caminar brutal i encara no hem dinat. Tot i això, ens adentrem en la part més antiga de TAKAYAMA (perquè us feu una idea, Takayama és un poble que pots creuar-lo de punta a punta en 20 min.) És un poble conegut com l’entrada als Alps Japonesos... així doncs, rodejat de muntanyes i molts arbres, tot molt verd.

Un cotxe petiiiiiiiiiiiiiit que hem trobat...jaja.

El casc antic és el típic poble japonès de postal, cases de un pis, fusta, ple de farolillos vermells i blancs, lletreros amb caràcters japonesos amb el nom de la botiga en qüestió... A més, és una zona on es fa molt Sake i per lo tant, pots comprar-ne tan com vulguis.

Us posem algunes fotos d’aquests carrers.

Entrada d'una botiga

Caminant per aquests carrers, la Roser es troba una amiga de la Ingrid amb la que va coincidir en el seu casament (Esther)... i és que Japó està ple de catalans.
Uns minuts més tard, quan ens dirigim a menjar alguna cosa (estem morts de gana), per l’altre banda del carrer, una cara coneguda... Borja Lozano, Central del “Sporting de Medicina” Que petit és el món. Gran abraçada, suposem que ens veurem més tard (ells van cap al seu Ryokann i nosaltres a sopar alguna cosa)

Sopem un Ramen, que no està tan bo com l’ultim a Shibuya, però ens agrada molt. I d’aquí, ens anem a fer una siesta al Ryokann. La veritat, no parem i estem esgotats.

Sortim a les 21.00 del Ryokann (horari de casa) per fer una volta i picar alguna coseta pel barri antic... però “mi gozo en un pozo”, està tot tancat. Aprofitem per fer-nos unes fotos sense gent al carrer... jiji

Després d’una volteta, marxem a dormir.
Per cert, com dormir a un Ryokann significar dormir a terra (sobre un Tatami amb un matalàs petit) tenim l’esquena una mica feta caldo... jaja
A l’armari trobem algun matalàs més, decidim posar-lo per veure si millora...jaja

Demà us explicarem

Ruxi i Vic