Hola de nou,
Aquí tornem a ser-hi...
Ens agrada molt Japó... la Roser està encantada perquè és un país moooooooolt net i endreçat, gent educada i tot funciona pràcticament a la perfecció... Jo crec que és el país dels seus somnis, jaja. Només hi ha un problema, en un parell de setmanes tornarem a Barcelona i llavors... es tronarà a trobar amb la realitat de la nostre ciutat... (que consti que Barcelona és un dels millors llocs del món, però en quan a ordre i netedat, incomparable amb Japó)... però això serà d’aquí a dues setmanes... mentres tant, ella disfruta a Japó... jaja (jo també, que consti...)
Avui és un dia de transició... tornem a pujar cap al nord (sapigueu que anem decidint sobre la marxa... i 10 minuts abans de sortir teniem pensat anar cap al sud...jaja... en encanta viatjar així, tot i que en algun moment és una mica estressant... J
Abans d’anar a l’estació, i després de l’esmorzar corresponent, hem decidit visitar el castell japonès de Kumamoto (hem estat 3 dies aquí i no l’hem anat a veure... glups!!!)
Perquè us feu una idea, els castells japonesos, lógicament, no són com els europeus... amb una foto ho entendreu millor.
Aquí tornem a ser-hi...
Ens agrada molt Japó... la Roser està encantada perquè és un país moooooooolt net i endreçat, gent educada i tot funciona pràcticament a la perfecció... Jo crec que és el país dels seus somnis, jaja. Només hi ha un problema, en un parell de setmanes tornarem a Barcelona i llavors... es tronarà a trobar amb la realitat de la nostre ciutat... (que consti que Barcelona és un dels millors llocs del món, però en quan a ordre i netedat, incomparable amb Japó)... però això serà d’aquí a dues setmanes... mentres tant, ella disfruta a Japó... jaja (jo també, que consti...)
Avui és un dia de transició... tornem a pujar cap al nord (sapigueu que anem decidint sobre la marxa... i 10 minuts abans de sortir teniem pensat anar cap al sud...jaja... en encanta viatjar així, tot i que en algun moment és una mica estressant... J
Abans d’anar a l’estació, i després de l’esmorzar corresponent, hem decidit visitar el castell japonès de Kumamoto (hem estat 3 dies aquí i no l’hem anat a veure... glups!!!)
Perquè us feu una idea, els castells japonesos, lógicament, no són com els europeus... amb una foto ho entendreu millor.
Castell de Kumamoto - és guapo, no?
Foto d'ell... tio buenorro pujant el castell.
Auto foto amb vistes al castell... guaperas en Japón!!!
Fa molta calor, anem d’una ombra a l’altre. El castell, per fora, és preciós... per dintre, és un museu de quadres, vestits, etc... i tot escrit en japonès que té poc interès per nosaltres.
Això deuen ser els noms de tots els samurais del castell... imaginem...
Al sortir, ens fem unes fotos divertides... Primer tots dos amb un NINJA, després la Roser amb un SAMURAI... i per acabar de fer el tonto, un parell de posats... jaja
Ninjaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!
Roser amb el seu amant samurai.... sort que no és veritat, qualsevol li diu res a aquest tiu!!!
Jo, disfraçat i camuflat en l'entorn... impossible de reconèixer...jaja
Però insisteixo, aquests japonesos ho saben fer molt bé. Mireu aquesta foto... qué creieu què és? Si, fa tanta calor que han posat un lloc on et deixen una tovalloleta mullada en aigua freda per refrescar-se (gratis)... mmmmmh!!!
Aqui veiem a la Roser, amb la tovalloleta mullada en aigua freda... contenta refrescant-se...
A la sortida del castell, coneixem una família americana de Utah (són uns 10, nets, avia, mare, cosins...). Són molt simpàtics, ens prenen per americans en un primer moment... parlem una estoneta amb ells. L’avia, que està en plena forma i viu a Japó ensenyant anglès, és molt dolça i maca... i em tira un piropo que m’emociona
“You have a very wonderful english!!! Where did you learn it?”
Jo no crec que sigui tant, però una floreta no fa mal a ningú... veig que l’anglès “xinorri” no m’ha afectat tant com em pensava...
Després del castell, ens dirigim a l’estació. La nostra ruta és... sortim de Kumamoto fins a Hakata (90min. en tren) i de Hakata a Hiroshima (90 min. més en tren).
Del tren, poc us podem explicar aquesta vegada... tot i no tenir seients reservats, ja hem après a detectar quin és el vagó de fumadors, jaja. De Kumamoto a Hakata anem de peu la meitat del camí, doncs està força ple.
“You have a very wonderful english!!! Where did you learn it?”
Jo no crec que sigui tant, però una floreta no fa mal a ningú... veig que l’anglès “xinorri” no m’ha afectat tant com em pensava...
Després del castell, ens dirigim a l’estació. La nostra ruta és... sortim de Kumamoto fins a Hakata (90min. en tren) i de Hakata a Hiroshima (90 min. més en tren).
Del tren, poc us podem explicar aquesta vegada... tot i no tenir seients reservats, ja hem après a detectar quin és el vagó de fumadors, jaja. De Kumamoto a Hakata anem de peu la meitat del camí, doncs està força ple.
Super SHINKANSEN - son la bomba!!
A Hakata (també conegut com a Fukuoka) hi estem 4 horetes. Es el bressol del RAMEN (un tipus de menjar japonès... una mena de sopa de fideus amb carn, blat de moro, pebrot, ou o allò que vulguis... ens encanta el Ramen)
Deixem les motxiles a un Coin Locker de l’estació i anem a un famós local de ramen que es diu “Ichiran”
Deixem les motxiles a un Coin Locker de l’estació i anem a un famós local de ramen que es diu “Ichiran”
És força peculiar... en un carrer petit i sense sortida, el centre de Hakata (fins i tot hem de preguntar un parell de vegades per arribar-hi). A l’entrada, una màquina de vending per comprar el tiquet del menjar que vols. Això és un clàssic a Japó. Jo no sé els motius principals per fer això, però se’m acudeixen alguns... pagar per avançat, reduir relacions amb cambrers per la gent tímida, reduir temps de resposta des de la comanda fins tenir el menjar... La meva opinió és que ho fan per reduir el màxim les relacions interpersonals, tinc la sensació que els Japonesos deixen les relacions per les amistats o per quan volen fer-ho... però d’aquesta manera, si un dia no tens ganes de parlar o donar explicacions, simplement agafant un tiquet d’una màquina i donant-li a una altre persona... tens el mateix servei. I a més, crec que per alguna gent, això li ajuda a sortir més de casa... que hi farem!!! Això a un país com el nostre, no funcionaria... amb lo que ens agrada parlar, la conya i les relacions... som molt “latinos”...jaja
Bueno, continuem... Una noieta ens acompanya per dintre del restaurant... Ooooh! Sorpresa. Són passadissos de 5 llocs per menjar, en tamburets... cada lloc és petit, només hi entra una safata i prou... cada lloc està separat del costat amb una petita mampara de fusta (que pots treure a voluntat). Just davant teu hi ha una petita finestra i un botó per cridar al cambrer però no us penseu, la finestra està per sota de l’alçada de l’esquena, així no fa falta mirar-se a la cara...jaja. Quan arriba, amb una gran reverència i una parrafada en japonès que no entén ni ell, ens deixa un qüestionari per explicar com volem el ramen... Caldo amb molt, mig o poc greix, caldo més o menys espès, si volem all i quant, si volem pebrot i quan, si volem “salsa secreta” i quanta, si volem ou, si volem carn i quants troços... bufff!!
Un cop omplert això, tornem a cridar al cambrer i li donem el qüestionari perquè en porti (un altre cop la parrafada i una altra reverència... aquesta vegada crec que l’entenc una mica... si ve dos cops més, segur que ho entenc tot i inclús el puc arribar a contestar...)
El ramen està espectacular... tot i ser un lloc diferent i peculiar, ens agrada molt i disfrutem... Si hi hagués un d’aquests a Barcelona, jo crec que triunfaria.
Aquí podeu veure un parell de fotos del lloc.
Bueno, continuem... Una noieta ens acompanya per dintre del restaurant... Ooooh! Sorpresa. Són passadissos de 5 llocs per menjar, en tamburets... cada lloc és petit, només hi entra una safata i prou... cada lloc està separat del costat amb una petita mampara de fusta (que pots treure a voluntat). Just davant teu hi ha una petita finestra i un botó per cridar al cambrer però no us penseu, la finestra està per sota de l’alçada de l’esquena, així no fa falta mirar-se a la cara...jaja. Quan arriba, amb una gran reverència i una parrafada en japonès que no entén ni ell, ens deixa un qüestionari per explicar com volem el ramen... Caldo amb molt, mig o poc greix, caldo més o menys espès, si volem all i quant, si volem pebrot i quan, si volem “salsa secreta” i quanta, si volem ou, si volem carn i quants troços... bufff!!
Un cop omplert això, tornem a cridar al cambrer i li donem el qüestionari perquè en porti (un altre cop la parrafada i una altra reverència... aquesta vegada crec que l’entenc una mica... si ve dos cops més, segur que ho entenc tot i inclús el puc arribar a contestar...)
El ramen està espectacular... tot i ser un lloc diferent i peculiar, ens agrada molt i disfrutem... Si hi hagués un d’aquests a Barcelona, jo crec que triunfaria.
Aquí podeu veure un parell de fotos del lloc.
Fem una volteta pel centre comercial... i un cafè en un lloc que sembla tenir bon cafè (i així és).. i en aquestes, la Roser fa unes declaracions “extraordinàries”, és a dir, fora de l’ordinari.
“- Podriem anar a viure un parell d’anys a Shanghai!!!”
Ufff!!! Només és un comentari innocent, però venint de la Roser... jaja... Alguna vegada li he dit jo però la resposta era taxativa... “que se m’ha perdut a Shanghai?” “jo a Barcelona ho tinc tot”...”i que faig amb Eventis?, no penso tancar” jaja...
Perquè digui això significa que li està agradant molt Japó...jiji... me’n alegro (la Roser s’està fent cosmopolita...jaja)
Lo de Shanghai, mai se sap... però de moment, continuem a Barcelona (que no s’espanti ningú... o que no se n’alegri ningú que ens vulgui perdre de vista...jaja)
Tornem al tren i cap a Hiroshima... el Toyoko Inn ens espera. Al arribar a Hiroshima, oooh-oooh, problema!!. Si, tenim un Toyoko Inn reservat però no sabem quins dels 5 que hi ha a la ciutat i la Tourist Office està tancada... Tirem l’ull fora de l’estació i veiem un Toyoko Inn a 5 minuts caminant... hi anem a preguntar i amablement ens diuen que és un altre... hem de tornar a l’estació però allà hi ha un cotxe de la cadena Toyoko Inn que et porta a l’hotel... fantàstic... com ens agrada aquesta cadena (la batejem com l’NH de Japó...jiji)
Hiroshima, tot i que ens han dit que no val la pena, ens comença a agradar. Hi ha diversos canals, rius pel mig de la ciutat... al costat de l’hotel n’hi ha un, i un petit restaurant molt mono davant del riu... Sopem allà fantàsticament bé al costat d’un grup de pijos/es japonesos... tots ben vestidets, tornant de la feina, guapos i fashion...jaja
Tot i ser un dia de transició (aprox. 500km) ha estat molt ben aprofitat i amb experiències úniques.
Demà, Miyajima... un dels llocs més especials de Japó... ja us explicarem!!
Petons
Ruxi i Vic
“- Podriem anar a viure un parell d’anys a Shanghai!!!”
Ufff!!! Només és un comentari innocent, però venint de la Roser... jaja... Alguna vegada li he dit jo però la resposta era taxativa... “que se m’ha perdut a Shanghai?” “jo a Barcelona ho tinc tot”...”i que faig amb Eventis?, no penso tancar” jaja...
Perquè digui això significa que li està agradant molt Japó...jiji... me’n alegro (la Roser s’està fent cosmopolita...jaja)
Lo de Shanghai, mai se sap... però de moment, continuem a Barcelona (que no s’espanti ningú... o que no se n’alegri ningú que ens vulgui perdre de vista...jaja)
Tornem al tren i cap a Hiroshima... el Toyoko Inn ens espera. Al arribar a Hiroshima, oooh-oooh, problema!!. Si, tenim un Toyoko Inn reservat però no sabem quins dels 5 que hi ha a la ciutat i la Tourist Office està tancada... Tirem l’ull fora de l’estació i veiem un Toyoko Inn a 5 minuts caminant... hi anem a preguntar i amablement ens diuen que és un altre... hem de tornar a l’estació però allà hi ha un cotxe de la cadena Toyoko Inn que et porta a l’hotel... fantàstic... com ens agrada aquesta cadena (la batejem com l’NH de Japó...jiji)
Hiroshima, tot i que ens han dit que no val la pena, ens comença a agradar. Hi ha diversos canals, rius pel mig de la ciutat... al costat de l’hotel n’hi ha un, i un petit restaurant molt mono davant del riu... Sopem allà fantàsticament bé al costat d’un grup de pijos/es japonesos... tots ben vestidets, tornant de la feina, guapos i fashion...jaja
Tot i ser un dia de transició (aprox. 500km) ha estat molt ben aprofitat i amb experiències úniques.
Demà, Miyajima... un dels llocs més especials de Japó... ja us explicarem!!
Petons
Ruxi i Vic
