Estem esgotats, ens tirem tots els dies caminant hores i hores... no se quants km haurem fet, però uns quants segur. A més, fa molta calor... així doncs, les suades són d’escàndol... però “no hay mal que por bien no venga”, ens estem aprimant.
Avui és un d’aquells dies que tenim marcat al calendari... anem a Miyajima i tothom ens ha dit que és molt maco. No dormirem allà perquè no vam trobar hotels assequibles, els únics que quedaven eren super cars i hem preferit reservar-nos per altres llocs (super temple a Koya San i Ryokan a Kyoto)
Miyajima és una illa petita davant d’Hiroshima, on bàsicament hi ha un temple, casetes típiques japoneses, moltes botiguetes i algun hotel (però petits, no mega edificacions). Una muntanya verda plena d’arbres d’uns 500m d’alçada i tot molt cuidat...
Per arribar a Miyajima agafem un tren (20min) fins a Miyajima Guchi, una terminal de ferrys per creuar fins a la illa de Miyajima (5min). De fet, jo crec que es podria anar nedant i amb la calor que fa, us puc assegurar que ve molt de gust... però no ho fa ningú
La Ruxi al ferry... es pensa que va camí de Menorca!!!
Ja des del ferry fan un trajecte extrany, en comptes d’anar en línea recta d’una terminal a l’altre, ho fan en forma de “L”... i ens preguntem, per què? Però tot té una lògica a Japó... d’aquesta manera, quan girem 90º estem just davant del Temple i el Tori i es poden fer fotos.
Pues ja que ho fan perquè fem fotos... nosaltres fem les nostres, jaja!!!
Arribem, mooooolta calor i moooolta gent, molts turistes locals i westerns. Només sortir, trobem cèrvols per tot arreu... tothom fent fotos i ells menjant-se tot el que poden. Estan molt acostumats a la gent, et pots posar al seu costat, tocar-los i fer-te fotos... i com la gent és amable amb ells, estan confiats. Aquí podeu veure alguna foto.
Aquí estem nosaltres fent-nos les fotos de rigor!!
I aquí, els protagonistes de debó!!! (actorassss!!!, quina classe!!!)
Atenció a la cara de susto que posa la nena més petita... no les té totes, jaja
El poble és moníssim, ple de botiguetes i fotos fantàstiques. Hi ha pagodes, temples petits i més grans... però la mare dels temples és el que està al mig del poble.
Aquí teniu la pagado del Miyajima:
El temple de Miyajima. Està just davant de l’aigua, és gran i molt vermell... Es maco perquè durant el dia la marea va pujant... a primera hora, la marea està baixa i deixa al descobert tota la part inferior del temple (on veus que està aixecat del terra un mig metro)... Cap a les 15:00 l’aigua arriba al seu punt àlgid i llavors, el temple sembla estar suspès a sobre de l’aigua, flotant. Això fa que sigui un temple més excepcional. Davant del temple, en mig de l’aigua, hi ha un Tori (ho podriem definir com una mena de porta). A Japó hi ha molts Toris, però aquest és dels únics (si no l’únic) que està al mig de l’aigua. Per això se li diu Tori flotant.
El temple, ja amb aigua per sota... com si flotes!!! Darrera, la pagaoda de 5 pisos.
Jo mateix al temple fent-me l'interessant!!!
Foto artística dins del temple... (son fardos d'arròs)
I nosaltres davant... (ens agrada aquesta foto)
Quan la marea es baixa, es pot arribar caminant... quan ja va pujant, alguns hi arriben en unes barquetes per creuar per sota (no sabem si té algun significat)
Aquesta es la barqueta per visitar el Tori:
Proverbio Japonés
"Al cruzar el rio,
me dijo el barquero,
las niñas bonitas,
no pagan dinero"
I aquest el Tori amb la barqueta creuant pel mig (força guiri tot plegat... nosaltres NO ho vam fer..)
A Miyajima també hi ha molts jardins, cuidats encara que no els típics jardins de disseny japonesos. Més aviat son parcs. Per tot arreu corren els cèrvols. En un d’aquests parcs, la Ruxi i jo decidim menjar-nos l’entrepà que ens hem comprat per matar la gana. Comprem una Coke i fem el nostre pic-nic particular... però només dura 2 minuts. El temps que un cèrvol espabiliat triga en arribar on som atret per l’olor de menjar... Com estem asseguts a terra, ho té molt fàcil per menjar-se l’entrepà de la Roser... és una lluita a mort... Nosaltres també tenim gana, i amb la calor que fa, ho necessitem per sobreviure... Ens aixequem, ara ja són dos... ens segueixen... jaja. Marxem més ràpid i al final ens deixen. Sorry!!! És el nostre menjar i tenim gana, i estem baixos d’energia, jaja
Cèrvol perseguint-nos pel menjar (evidentment, el menjar està a la bossa blanca que porto a la mà esquerra)
Fem més volta pel lloc, fotos, coneixem a uns espanyols enamorats de Japó (segon any consecutiu a Japó), s’han comprat mil coses de Manga, videojocs i demés. Deuen ser japonesos reencarnats...jaja.
Com ja no podem més del temple, la calor i caminar... ens fem fotos artístiques... Atenció a la supermodel:
Com ja no podem més del temple, la calor i caminar... ens fem fotos artístiques... Atenció a la supermodel:
Portada de VOGUE
Portada en Blanc i Negre
ROSER SEVILLANA!!!
(el corazón que a triana va...nunca volverá... Sevillaaaaaa!!)
La Ruxi "sucant els peus a l'aigua" (com a ella li agrada dir)
Qui diu que no hi ha platjes a Japó? No ens hariuem fet un banyito aquí ni naaa!!
El típic menjar de Miyajima són les Ostres al Grill... tot i que no les tenim totes, provem una cada un. No ens agraden molt, no repetim.
El paio que feia les ostres al grill... quina calor que deu passar aquest home durant l'agost!!!
La prova de que vam menjar-nos les ostres!!!
Comprem algun regalet... algun per nosaltres i algun per algú més (no posarem que és, ni per qui... és clar, és uns sorpresa...jaja)
Un parell de fotos més del Tori abans de marxar (crec que vam fer 564 fotos al tori)
Marxem, ens agradaria veure-ho de nit... fer fotos quan cau la nit, però aquest matí hem tingut una idea genial... ens anem a veure un partit de Beisbol...jaja
Tornem amb ferry i tren fins a Hiroshima Station... com el camp està molt a prop, ja és veu l’ambient... Molta gent vestida amb la samarreta de l’equip local (CARP) i tots cap al MAZDA ZOOM ZOOM Stadium. Els seguim, son 10 minuts caminant... comença a les 18.00 i tot i faltar 10 minuts trobem entrades sense problemes.
Només he anat una vegada a veure un partit de Beisbol, a US quan tenia 17 anys (i d’això en fa 19 anys... com passa el temps, millor no pensar-hi). Per la Roser, és el primer partit... però està molt il.lusionada.
Tornem amb ferry i tren fins a Hiroshima Station... com el camp està molt a prop, ja és veu l’ambient... Molta gent vestida amb la samarreta de l’equip local (CARP) i tots cap al MAZDA ZOOM ZOOM Stadium. Els seguim, son 10 minuts caminant... comença a les 18.00 i tot i faltar 10 minuts trobem entrades sense problemes.
Només he anat una vegada a veure un partit de Beisbol, a US quan tenia 17 anys (i d’això en fa 19 anys... com passa el temps, millor no pensar-hi). Per la Roser, és el primer partit... però està molt il.lusionada.
Arribada a l'estadi:
I l'estadi per dintre... fa goig!!
Ambient, els japonesos cridant, menjant, d’aquí cap allà...jaja. Al costat, tenim un senyor que es posa molt nerviós perquè els Carp no fan cap Homerun... però quan fan el primer i es posen per davant, salta d’alegria... i no para de fer tonteries. Això que deu tenir uns 70 anys, jaja.
Nosaltres a l'estadi:
Ens comprem una mena de frankfurt i una coca-cola per sopar... la gent s’està fotent un ramen (sopa amb fideus) allà mateix, jaja.
Darrera tenim una mare amb un fill veient el partit. El nen deu tenir uns 2-3 anys i és molt simpàtic. Comencem a jugar amb ell i s’ho passa d’allò més bé. Us posem un video d’ell, tot i que està girat 90º, i veureu quina habilitat tenia el nen... i el tiu ho sabia, doncs és reia ell sol mentres la mare li deia que pares de fer allò...jaja
Darrera tenim una mare amb un fill veient el partit. El nen deu tenir uns 2-3 anys i és molt simpàtic. Comencem a jugar amb ell i s’ho passa d’allò més bé. Us posem un video d’ell, tot i que està girat 90º, i veureu quina habilitat tenia el nen... i el tiu ho sabia, doncs és reia ell sol mentres la mare li deia que pares de fer allò...jaja
Foto del nen (cara de trasto que té!!)
Video del nen... no us el perdeu!!!
Marxem del partit abans de que acabí (portem més de dues hores)...just quan estem a punt de marxar (al 7è inning) tot el camp infla uns globos vermells mentres sona una cançó de fons... i tots a la vegada, els deixen anar... jaja... és molt original i maco.
L'estadi des de la primera graderia...
Just el moment dels globos... molt guay!!!
(al dia següent, al diari, veiem que van guanyar els Carps per 2-1... l’equip de casa – bieeeeeeeeeeeeen!!!)
Continuem la nostra gimcama particular... i anem al centre d’Hiroshima. Encara no hem vist el Parc Conmemoratiu de la 2ª Guerra Mundial... just on va caure la Bomba Atòmica.
Primer veiem el “A-Bomb Dome”. És un edifici a 160 metres d’on va caure la bomba que es va mantenir en peu (és dels pocs, van quedar 2 o 3). Com que la bomba va esclatar a 500 metres abans d’arribar a terra, sembla ser que les parets van rebre l’ona expansiva just en vertical i van aguantar (a més de ser unes parets ben gruixudes). És un petit edifici de 10-12 metres amb una cúpula (dome) adalt de tot de la qual només es veu l’estructura.
Tot l’edifici està en runes i s’ha deixat com un monument per recordar aquella barbaritat contra l’humanitat (6 d’agost de 1945 – 8:15am). Com és de nit, el veiem il.luminat... és un lloc maco, al costat del riu... però fa respecte i acabes parlant en silenci... tot i ser un lloc de pas en mig de la
Continuem la nostra gimcama particular... i anem al centre d’Hiroshima. Encara no hem vist el Parc Conmemoratiu de la 2ª Guerra Mundial... just on va caure la Bomba Atòmica.
Primer veiem el “A-Bomb Dome”. És un edifici a 160 metres d’on va caure la bomba que es va mantenir en peu (és dels pocs, van quedar 2 o 3). Com que la bomba va esclatar a 500 metres abans d’arribar a terra, sembla ser que les parets van rebre l’ona expansiva just en vertical i van aguantar (a més de ser unes parets ben gruixudes). És un petit edifici de 10-12 metres amb una cúpula (dome) adalt de tot de la qual només es veu l’estructura.
Tot l’edifici està en runes i s’ha deixat com un monument per recordar aquella barbaritat contra l’humanitat (6 d’agost de 1945 – 8:15am). Com és de nit, el veiem il.luminat... és un lloc maco, al costat del riu... però fa respecte i acabes parlant en silenci... tot i ser un lloc de pas en mig de la
ciutat.
Aquest es el "A-Bomb Dome"... al voltant d'això va quedar tot destruït, res en peu!!
Ens torbem una parella d’Australians (50 anys) que ens hem vist a Miyajima... ens reconeixen i parlem una estona... Són molt simpàtics, tot i que parlen un anglès tancadíssim (són de Melbourne). Parlem una estona al mig del carrer i ens expliquen un parell de coses de Kyoto (nosaltres els hi diem que han d’anar a Barcelona, jaja)
Quina pudor que faig, tot el dia caminant i no hem parat... i l’home quan parla amb mi s’apropa molt... jo penso que en una d’aquestes hem dirà alguna cosa (i li dic a la Roser en català...riem!!)
D’aquí anem caminant al Parc Conmemoratiu que està al costat... es gran, amb alguns monuments. Fem fotos, ens agrada molt.
Quina pudor que faig, tot el dia caminant i no hem parat... i l’home quan parla amb mi s’apropa molt... jo penso que en una d’aquestes hem dirà alguna cosa (i li dic a la Roser en català...riem!!)
D’aquí anem caminant al Parc Conmemoratiu que està al costat... es gran, amb alguns monuments. Fem fotos, ens agrada molt.
Monument a tots els nens morts en el Parc Conmemoratiu per la Pau Mundial:
Tornem a casa, abans menjem unes patates i cap a l’hotel... estem reventats.
Per acabar us direm que Hiroshima ens ha agradat molt, al contrari del que ens havia dit tothom. La gent ens havia dit que en mig dia n’hi havia prou, visitar el parc conmemoratiu i continuar el viatge. Nosaltres hem trobat que és una ciutat molt agradable, amb els canals i els restaurants a peu del canal (com més endavant veurem a Kyoto) amb la gent molt agradable i una ciutat petita i moderna. Ens emportem un bon record d’Hiroshima... us ho recomanem.
Continuarem...
Ruxi i Vic
PD: per cert, ja m’he dutxat i no faig pudor...jaja
Per acabar us direm que Hiroshima ens ha agradat molt, al contrari del que ens havia dit tothom. La gent ens havia dit que en mig dia n’hi havia prou, visitar el parc conmemoratiu i continuar el viatge. Nosaltres hem trobat que és una ciutat molt agradable, amb els canals i els restaurants a peu del canal (com més endavant veurem a Kyoto) amb la gent molt agradable i una ciutat petita i moderna. Ens emportem un bon record d’Hiroshima... us ho recomanem.
Continuarem...
Ruxi i Vic
PD: per cert, ja m’he dutxat i no faig pudor...jaja
