Dia de muntanya... marxem a Aso-San, una zona volcànica a 90 minuts de Kumamoto (de fet, la raó per la qual hem vingut fins aquí)
Esmorzem a l’hotel i ens comprem uns entrepans al Seven-Eleven per fer picnic durant l’excursió.
Amb un tren de vapor, antic però remodelat, marxem cap a Aso... és petit però està quasi ple. Molta gent local que se’n va a passar el dia, i també westerns, com nosaltres. El tren és com de joguina... a mig camí, passa una hostessa amb un tríptic del tren (i altres de la zona) i un segell conmemoratiu conforme hi has anat en el tren. Tot i sembla una cosa per nens, ho fa tothom... i per lo tant, nosaltres també, jaja.
Foto del tren de joguina...
I és que els japonesos son gent molt freaky, jaja... molt cursis i els hi agraden molt aquest tipus de tonteries... allà on vas, visitant un temple, un museu, una casa de geishes, sony tower, inclús la tourist office o la oficina del Japan Rail... tots tenen un segell perquè el posis allà on vulguis...jiji.
L'hostessa repartint els tríptics per posar el segell del tren, super freaky...
El trajecte és molt maco, rodejat de muntanyes verdes (baixetes), molts arbres i poblets petits... Quan arribem, amb un autobus arribem al peu del telefèric que ens pujarà fins al primer volcà. És un trajecte curt, de fet és podria pujar caminant tranquilament.
Tot està mega-preparat, així són els japonesos. Refugis per si el volcà entrés en erupció, situació actual del nivell de toxcicitat del volcà per cada dia, evidentment la típica tourist office, i diferents miradors per veure el cràter del primer volcà. Avui el dia està força despejat, tot i que ens han dit que podria ploure... del cràter surt constantment fum, olorà a sofre, però no té gens de pinta de ser perillós. En la base del cràter, quan el fum clareja, es pot veure un petit llac. Aquí hi ha un munt de gent fent fotos, mirant i cridant els típics, Ooooooh!!! Aaaaah!!! Cada cop que el fum deixa veure el cràter una mica millor. Si, és bonic, però no és res de l’altre món... no hi ha lava, ni foc, ni res per l’estil, no us penseu.
Aqui podeu veure dues fotos del volcà... si us fixeu, es pot veure el petit llac dintre del cràter.
Més espectacular són totes les muntanyes del costat... hi ha un total de 5 volcans, un al costat de l’altre. Un d’ells, el Taka-Dake, és el més actiu de tots, tot i que ara fa uns 20 o 30 anys que no entra en erupció. Hem demanat mapes i informació i farem un trekking fins al Naka-Dake (si podem, arribarem fins al Taka-Dake) En el camí de pujada coneixem una parella de Malaga i una altre de Donostia-Bilbao... ens anem creuant pel camí.
Comencem a caminar, fa una bona temperatura (tot i que la Roser té fred, però clar, ella va tenir fred al desert d’Argèlia, així que no és exactament la millro referència per aquests temes...jaja) El principi del camí està tot molt preparat, però després dels primers 15 minuts, comença una pujada per un caminet pedregós per la vall de la muntanya... gens fàcil.
La Ruxi a mitja pujada... en la part fàcil del camí. Feia força vent.
El Victor, "the king of the world", estil TITANIC, jaja
La Roser, amb el seu dit lesionat, puja a bon ritme... això si, si la veu el metge la mata
“- Així que vas a Japó!!! Bueno, no és lo millor pel teu dit... mira de caminar poc, amb sola dura... i sobre tot, intenta no pujar muntanyes...has de descansar el dit”
Va dir pujar muntanyes... però no va dir res d’escalar-les, no? jaja
Aquí es pot veure l'inici del camí xungo... on és la Roser és el final del caminet... i per la vall entre les dues muntanyes es per on vam pujar... sembla fàcil, no? doncs no ho és!! (i qui no s'ho cregui, que vingui a Japó a comprobar-ho per si sol...jaja)
A estones surt el sol, fa calor... ens creuem amb alguns japonesos ultra preparats. Porten tots els gadgets possibles, la millor roba, motxiles, pals, botes que van soles... i tot sembla nou. Jo crec que s’ho compren tot el dia abans, i quantes més coses, millor, més profesional ets... (i això per qualsevol activitat...jaja)
Aquests dos japonesos anaven preparadiiiiiissims... l'única cosa és que anaven preparats amb roba de fa 30 anys, amb un look tiroles perfectament conjuntat, jaja.
Nosaltres anem força tirats... de fet, els vascos van amb xancletes de platja (ho han de deixar només començar) i els malaguenys tres quarts de lo mateix (però ells continuen, són més “echaos palante”)
Després de 2 hores caminant, arribem al cim del Naka Dake des de on es poden veure dos cràters, no actius. El camí ha valgut la pena...
Foto del CIM
Foto des del CIM
HEM FET EL CIM!!!
Aquí podeu veure un video de la nostra ascenció, estil Jesus Calleja de CUATRO:
Ràpidament baixem, que no serà un camí de roses... mica en mica desfem tot el camí i quan ja acabem la part més dificil, parem i dinem els nostres entrepans del seven eleven... fantàstic picnic a Aso San... en mig de la muntanya, perduts a Japó i amb la gana que tenim... jiji.
Arribem a temps per agafat el bus cap a l’estació i el tren de tornada a Kumamoto... estem cansats. Han sigut 4 hores de trekking, uns 7 km amb força desnivell (no és una proba olímpica o una ultra man, però com a excursió ha estat molt bé)
La nostra foto, "peus + 520"
:-)
Un cop a Kumamoto (ja son les 19.00) i per no apalancar-nos fins demà a l’hotel, anem a fer una volteta per allà a prop. Entrem a un MUJI, uuuuuuuh!!! Com ens agrada!!! La veritat, ja ens hem apuntat un parell de coses per comprar l’últim dia a Tokyo. Aquest Muji és més gran que el de Kanazawa J
Al costat hi ha un restaurant que té molt bona pinta... es diu HACHITORI i fan YAKI NIKU. Difícil explicar-vos-ho, així que amb un parell de fotos us fareu millor a la idea.
mmmmmmmmmmmmmmmmh!!!
Ready to eat!!
Just eating!!! (careto concentració, jaja)
És com una Fondeu-Grill de Carn.
Per sort, una cambrera parla una miiiiiiiiiiiiica d’anglès... i ajudats perquè estem al costat de la cuina, demanem en funció dels plats que van sortint de la cuina... “I això que és? OK, doncs portens un d’aquersts...” jaja
Ens posem de carn fins al cap... un sopar perfecte després d’un dia a la muntanya. De camí a l’hotel, per postres, fem un Donut de Mango del Mr. Donut...mmmmh! (Estic enganxat!!)
I aquest ha sigut el nostre fantàstic dia a la muntanya...
Petons
Ruxi i Vic
