KOYA SAN

Continuem el viatge...

Avui anem a Koya San, hi estarem una nit i després anirem a Kyoto... però anem per passos.
Koya San és un poble a unes 2 hores d’Osaka (direcció sud), està al cim d’una muntanya d’uns 550m d’alçada... i rodejat d’arbres (cedros) i ple de temples. A diferència de Nara, es tracta de temples més austers, o més petits, però menys turístics... de fet, quasi tots els temples estan habitats per monjos que hi viuen, preguen i alguns d’ells, han convertit una part d’ells en Ryokan.
És un poble petit, ens agrada molt... tranquil, amb pocs extrangers i turista japonès durant el dia... Tot el poble són cases de dos pisos, antigues i maques... i cada dos cases, i ha un temple... petit o gran, vermell o color fusta, amb monjos o simplement per visitar...
Diuen que pràcticament tots els japonesos budistes van a Koya San en un moment o altre de la seva vida... i que hi tenen enterrat alguna part del seu cos, encara que sigui uns cabells... així, quan arribi el dia que torni Buda, estaran en un lloc privilegiat... Coses del budisme.
Per arribar a Koya San des d’Osaka, agafem un tren fins a Hashimoto (1h30m) on hem de canviar de tren. Com anem parlant i distrets, ens ha de venir el revisor a dir que canviem de tren, si no, ens tornem a Osaka...jaja

La Ruxi llegint al tren... (no s’ha enterat que li he fet una foto)


Des de Hashimoto, amb el nou tren, arribem fins a Gokurakubashi (30 min). Aquest tren puja per la muntanya, amb unes vistes espectaculars, entre mig dels arbres i poblets petitons... És com si pujessim la collada de tossa amb tren, però a Japó. Això promet!
Quan arribem a la penúltima parada, quatre catalans pujen al tren... ens posem a parlar i ens expliquen que ja havien arribat a Gokurakubashi, però que estaven distrets i el tren a tornat a arrancar un altre cop... total que han baixat a la següent estació per agafar el següent tren...jaja (coses que passen)
Parada en mig del camí



Arribem a Gokurakubashi i a la mateixa estació i ha un funicular (com el del tibidabo) que et puja fins a Koya San. Aquí ja no fa tanta calor, s’està bé... i el paisatge es molt diferent.
Estació de Koya San

El funicular

Here we are!!!

Un cop a Koya San, un últim autobús que ens porta fins el centre del poble. Hem reservat habitació a un temple-ryokan de luxe... avui no serà barato, però hem estat estalviant durant el viatge per aquesta nit. És el nostre “capritxo” del viatge J Es diu Henjousonin (toma nom!!!)

La Ruxi arribada a Koya San... quina bona pinta que té aquest poble!!!

Una altra foto del poble...

Atenció al freakie que veiem caminant pel poble...quines pintes!!!

Hi anem caminant, està al costat... quan girem a l’esquerra, m’equivoco de carrer i comencem a pujar un carrer que no toca... tot i que la Roser vol preguntar, jo estic convençut que anem bé... però després de 5 min caminant, allò no té bona pinta, estem apartant-nos molt del poble. Finalment, la Roser li pregunta a un bon home, plànol en mà doncs no parla anglès, i es posa les mans al cap.... NO, NO, NO!!! i molt mono, ens puja a la seva furgoneta i ens porta fins la porta del temple (i és que hem d’apendre tant de l’amabilitat d’aquesta gent... i deixar de pensar que som els millors del món i mil tonteries més...)

El temple és espectacular, l’entrada amb un jardinet molt ben cuidat, el temple per pregar a la dreta, l’entrada al mig i el Ryokan a l’esquerra.

Una foto val més que mil paraules... aquest serà la nostra llar aquesta nit... do you like it?? We do!!!

Ens rep un monjo amb un anglès justet i ens ensenya tot el Ryokan.... i tenim un Ònsen espectacular...

L’habitació és de 16 tatamis o més (aquí, les habitacions les conten per tatami, cada tatami fa 1m2 aprox.) a més de l’entrada (rebedor) de 2 tatamis i la galeria amb vistes a un jardinet particular (de 3 tatamis). És fantàstic, quin luxe.
Quan arribes a un Ryokan, al mig de l’habitació hi ha una tauleta baixa amb dos cadiretes (nomes el respaldo) per seure-hi a terra amb la tauleta. Et preparen un té i una galeta o similar... A l’armari tens un “yukata”, una mena de bata pijama per moure’t pel ryokan, per cert, les sabates es queden a la porta, pel Ryokan nomes pots anar amb sabatilles (que ells et deixen) i per on hi ha tatami, descalç.
Aquí teniu unes fotos....

Super habitació amb vistes

La Ruxi llegint al mig de l’habitació... i la Nara, mirant a la càmara des del centre de la taula... (jaja, ella també disfruta del Ryokan)

El Vic disfrutant de les vistes, quina pau!!!

El jardinet que veiem des de l’habitació...jiji

i investiguem pel Ryokan, a les 18.00 tenim sopar. Hi anem amb el nostre yukata, som només 4 taules.
Us expliquem, el sopar es 100% vegetarià (tots els monjos budistes ho són). Són uns deu plats dels quals només reconeixem dos d’ells... arròs i sopa miso... la resta, tot nou. Comencem a provar-ho tot, quines coses més rares... No us direm que és dolent, més aviat extrany... pot ser alguna cosa realment és dolenta, però hem de provar-ho tot, jaja. L’experiència sopar és divertida, tot i que el menja no és un espectacle.

Fotos del sopar, atenció el menjar...jaja

Al tornar a l’habitació, ja ens han fet el llit... més aviat, el futon. Han apartat la tauleta, i han posat dos petits matalassos a terra amb els llançols i a dormir...

Sortim a fer una volta... just al costat del temple hi ha dos temples dels importants de Koya San, i com és de nit, estan iluminats... Son molt macos, fem fotos...

El temple

El temple + les nostres ombres...jiji

Vam fer una foto a uns fanalets i mireu, uns fantasmes hi passaven corrents per davant... a més, igualets a nosaltres...jaja

Nosaltres, que no els fantasmes, ni les ombres...

Fanalet a l’entrada del Ryokan

Entrada al Ryokan per la nit

Tornem al Ryokan, volem aprofitar-ho... ara toca experiència Ònsen de Luxe. No tenim fotos de l’ònsen, però us podem dir que era un espectacle... Nois i noies separats... així que haurem de disfrutar-ho per separat.

El Vic amb la seva Yukata pel Ryokan...jaja

Tot i que em sembla que ja ho hem explicat abans, ho repetim, Un ònsen és una mena de “spa”, de bany, a vegades privat i altres comú. En aquest cas es comunitari, tot i que tenim la sort de que hi ha poca gent al Ryokan i estem sols durant tota l’estona.
Hi ha un petit vestuari on deixes el teu yukata i toballola... i llavors entres en la zona ònsen, completament despullat... és una habitació gran on fa calor, força calor, doncs està climatitzada i l’aigua de la banyera és calenta. En aquesta cas, hi ha dos banyeres, millor dit, dos piscines. La més gran deu fer uns 8-10 metros de llarg per 2-3 d’ample... és nomes aigua a uns 36º. L’altre, i això és novetat, només ho trobes en ònsen de luxe, es més petita, una mica menys de la meitat de la primera, mateixa temperatura però en comptes d’aigua és te (o similar, hi ha una gran bosa d’herbes – tipus com les que utilitzem quan fas un té - amb unes herbes a dintre que oloren molt bé)
Atenció, una de les 4 parets és de vidre, una finestra de paret a paret, de sostre a terra que dóna a un petit jardinet, per disfrutar-ho des de dins de la piscina... espectacular...
A més de les dos piscines, en una de les parets, hi ha 5 o 6 dutxes, però arran de terra. A cada una hi ha un petit banc i un cubell... i un mirall a l’alçada dels genolls. I és que aquí, un s’ha de dutxar assegut en el tamburet, llavors el mirall queda a l’alçada dels ulls. El cubell, tot i que encara no hem descobert del tot perquè és, entenem que per aprofitar l’aigua que surt de l’aixeta que no utilitzes.
El protocol és... dutxeta, bany a les piscines i dutxeta again. Ens encanta l’experiència... i més en aquest lloc espectacular... jo hi estic força temps.

Després del sopar, volteta i ònsen... estem perfectament llestos per dormir com dos nens petits... mmmmmh!!! Quin lloc més agradable, ens hi quedariem uns dies.

Us presentem el nostre niu d’amor... dos futons esperant-nos per dormir.

A dormir!!!!

Beeep! Beeep! Són les 5:45 am, ens hem d’aixecar... toca pregaria a les 6:00 am. Arribem justos, hi ha 6 monjos i som 8 assistents... a les 6 en punt comencen a toca campanetes i a pregar en veu mitja....mmmmmmmmmmmmmmmh, mmmmmmmmmmmmmmmh!!! Una mena de cançoneta. Es trànquil, relaxat. A més, justament avui fa 2 anys que va morir el meu pare, així que ideal per pregar per ell... tampoc m’oblido de la meva avia i el meu avi (que monos ells!!!) i de la resta de família, of course... amics i demés.

Després de la pregaria matutina (que dura una hora, inclosa una visita a la pis inferior del temple on hi ha tot de noms japonesos que imaginem son monjos que han viscut al temple) anem a esmorzar... Un altre cop, tot vegataria... amb arròs i sopa miso... Entre la calor i això, ens aprimarem un munt...jaja.

Aprofitem els últims instants al temple/ryokan i sortim a visitar el poble. Visitem els temples principals, però abans fem un café i una pasteta en el primer lloc que trobem, ho necessitem, jaja!!

Els temples són macos, però ja estem una mica cansats de temples...

La Ruxi amb una pagoda al fons

Foto artística, feta per la Roser... s’està destapant com a gran fotògrafa en aquest viatge

La Nara també vol sortir... us diu hola!!!

I jo també...

La Roser vol posar aquesta foto del Vic...

Atenció a un altre freakie del poble... atenció a la cartera que porta a la butxaca del pantaló... es necessari??? Jaja

Així que ràpidament hi anem tirant cap el cementiri, que és el lloc estrella. És tracta d’un cementiri en mig de la muntanya, mooooolt gran... només entrar, el camí principal, adoquinat amb pedres,està envoltat d’arbres (cedros) alts i grans... a dreta i esquerra hi ha tot tipus de tombes, que semblan tot menys tombes.

Camí del cementiri

Hi ha moltes figuretes d’aquestes

Aquí uns quants juntets (tot i que un d’ells està decapitat, pobret)

La Ruxi al camí...

Anem caminant, pràcticament 2km de tombes i monumnets fins arribar al final, on ens espera un altre temple. Us posem fotos perquè serà més fàcil que explicar-vos el lloc. Al costat del temple hi ha una mena de cabina telefònica. Les parets de la meitat superior de la mateixa estan fetes amb una “reixa” de fusta i a l’alçada de la cintura hi ha un forat per on ficar-hi el braç... A dintre, hi ha una pedra del tamany d’un meló i l’objectiu es moure la pedra a la repisa que hi ha uns dos pams per sobre d’on hi és. Diuen que la pedra pesa més o menys en funció dels pecats de cada un.
On està el problema, com només es pot ficar una part del braç, pràcticament tota la força s’ha de fer amb el canell.
Total, una cua de gent per intentar pujar la pedra... nens petits, dones i inclús algun home ho intenten, però no poden... jaja. La Ruxi i jo ens posem a la cua... Com som guiris, ens miren... fico la mà, agafo la pedra i pam... la pujo com si res a la repisa...jaja (o soc molt bo i no tinc pecats, o soc més fort que els pecats que tinc...jaja) i tots els que estan mirant es posen a aplaudir...jaja. Que freakie...
La Ruxi ho intenta dos vegades, però no pot... deu ser que és molt dolenta i peca molt... (m’hauré de preocupar???)

Després de la nostra experiència amb la pedra, també anem a mullar una fila de budas que hi ha a l’entrada del temple, a peu d’un petit riu. Pel que expliquen, s’han de mullar tots amb aigua que hi ha a sota per tots els nens morts i abortaments... anem-hi!!!

Visitem el temple i marxem, estem molt cansats...hem caminat força i comença a fer calor. Recollim les bosses al temple i tornem al funicular, tren, etc...

Arribem a Osaka i dinem aquí, més aviat sopem... son les 19.00. Trobem un restaurant de carn grill (Niko Yaki) bonissim, fantàstic per contrarrestar el menjar vegetarià...jaja

Tren i cap a Kyoto, on ja tenim el nostre Toyoko Inn reservat i on hi estarem 4-5 dies... last stop before Tokyo.

Petons

Roser i Vic

NARA

Hola,

Ja tornem a ser aquí... Això d’escriure al blog porta força temps, però està quedant molot xulo...jiji
Avui anem a NARA, és un poble ple de temples a prop entre Osaka i Kioto, així doncs, fem una excursió d’un dia des de Osaka. És un trajecte en tren (metro) de 30-40 minuts, fàcil.

Arribem a Nara a les 11.00 o 12.00 i amb un bus ens dirigim al lloc inicial de la nostra caminada del dia...jaja (no serà curta, per variar)

Us direm que Nara és una petita ciutat, o un gran poble, al peu d’una muntanya verda i plena d’arbres i temples japonesos amagats dintre del bosc. Un lloc amb molt d’encant, i on segons l’estació de l’any, el color del paissatge canvi... dels arbres florits a la primavera, a la gruixuda capa de neu que ho cobreix tot (deu ser espectacular les vistes dels temples en mig d’un bosc tot cobert de neu), al verd de l’estiu i cels blaus...
Tot això, tot aquest paratge, poblat pels veritables amos de Nara: els cèrvols.
Sí, al igual que a Miyajima, Nara està ple de cèrvols semi-salvatjes o semi-domesticats, que viuen entre temples, arbres i turistes.
Creiem que la millor manera per explicar-vos Nara és amb fotos... així que aquí teniu alguna foto.

Primera foto que fem a Nara... ja podeu veure que els cèrvols estan completament integrats.

El primer temple està darrera aquesta porta...



I en aquesta porta, un home lleig i gran com aquest, et vigila a cada costat... ojo, que si ets dolent, vindrà per la nit i s'et menjarà...

Quina por de paio!!! (feia 5 o 6 metros d'alçada tranquilament)

Aquest és el temple principal de Nara... Toda-ji (o algo així)

És enorme, i a dintre hi trobem un Buda molt gran que presideix el temple



Autofoto nostre davant del temple... (quina calor!!!)

I el Buda...

I ara, us presentem a la "Nara". És un os panda petit que ens està acompanyant durant el viatge... i avui també volia sortir al blog... jaja

I aquest tiu està al costat del Buda... fa por, no!!! (sembla la Roser quan s'enfada...jaja)

En una part del temple hi ha una columna foradada... diuen que si pots passar pel forat, aconsegueixes la saviduria absoluta... us puc dir que el forat era força petit, i que els únics savis eren els nens... alguna persona gran ho va intentar i una mica més i s'hi queda...

Diuen que si toques aquest paio i et fregas allà on et fa mal... el mal es cura... així doncs, la Ruxi es toca el dit del peu... a veure si així funciona...

Ja us hem dit que feia molt calor, no?

Doncs mireu aquest cèrvol on s'ha ficat... "el más listo del lugar"

Així, amb l'aigua, està fresc...jaja

I ara, anem a veure aquest temple que està adalt de tot... així que a pujar s'ha dit.

Abans d'entrar als temples, t'has de rentar les mans (primer una i després l'altre)

Fa tanta calor, que la gent, a més de rentrar-se les mans... aprofitar i es mulla el cap, braços i cames si cal... i perquè són educats i la font es petita... perquè és per ficar-s'hi dintre...jaja

Quin estil la Ruxi!!!

I un cop adalt, a disfrutar de les vistes... (de la Ruxi i de Nara)

Després del temple, anem a veure un jardí zen molt famós... però com ens demanen 6€ per persona per entrar, decidim anar a un que hi ha just al costat que és gratis (de fet, només hem de fer una petita enquesta que ens demana la dona de la porta...fàcil)... i a més, també molt maco... Aquí la Ruxi al mig del jardí...

I aquí el guaperas de turno... a l'ombra d'un petit kiosk que hi ha al jardí... descantant del sol... quina calor!!

Després d'aquest jardí, decidim anar a dinar a un lloc que ens ha recomenat la senyora de l'entrada del Jardí. No és res de l'altre mon però estem trànquils i amb aire acondicionat (fem una tempura, arròs, sopa miso i aigua, moooooolta aigua)

I sant tornem-hi... un cop recuperades les forces, anem al següent punt turístic... la pagoda de 5 pisos... un highlight de Nara... però no és pot entrar... buaaaaaaaa!!´

És maca, bonica... però després de tant temple, ja tot ens sembla igual...

Total, que hi ha uns cèrvols curiosos i ens fem un parell de fotos... aquí la Ruxi entre mig d'ells... fent amics.

Aquest és l'ultim temple del dia, estem fets caldo de caminar i temples... a més, per arribar fins aquest s'ha de caminar força pel mig del bosc... pujant per un camí rodejat de fanals de pedra...

Els voltants del temple estan envoltats d'aquests fanalets... fantàstic per fer una foto artística, jaja

La Ruxi, mirant-se els peus... no us diré que els té plens de bullofes però quasi...jaja.

Estem tots dos fets caldo, la foto parla per si sola... cada dia caminem iuns 10 km tranquilament.

Aquests són els fanalets de pedra que us comentava... per la nit, hi posen una espelma a dintre i queden iluminats...

Un cèrvol pel mig dels fanalets, vol sortir a la foto...

"-eoooo! jo també vull sortir al blog!!!"



Després de quasi morir a Nara per la calor, tornem a Osaka per dormir... el dia, poc més dóna de si... sopem alguna cosa a prop de l'hotel i a dormir... les cames no aguanten més...

petons

Ruxi i Vic