YAMAGA

Bon dia,

Després del dia d’ahir, ens aixequem tard (just per aprofitar l’esmorzar del Toyoko, jaja... before 9:30 am). Un cop esmorzats, dutxats i demés, ens posem als pc’s de la recepció per intentar reservar algun lloc per dormir a Miyajima i tancar el pla dels nostres pròxims dies...
Tot i que pensavem que seria fàcil, estem 2 hores mirant webs i trucant a hotels sense èxit (només trobem llocs per dormir per 17.000 yens per cap, no val la pena). Finalment, desistim.. dormirem a Hiroshima i farem una visita d’un dia, un altre cop serà (haurem de tornar a Japó, J)
S’ha fet tard i hem d’anar a Yamaga, un poblet a 90 min. en bus des de Kumamoto on avui són les festes. Quan ja estem a punt d’arribar al poble, el bus fa varies parades recollint a gent vestida per l’ocasió, principalment elles. Són jovenetes però totes vestides amb el Kimono, la faldilla fins els tormells i xancletes de fusta que les fan caminar amb passos petits (que mones!!!)... un gran llaç a la part de darrera (just al final de l’esquena, principi del cul) i floretes al cap (com si fossin la núvia d’un casament). La veritat, estan molt guapes... Això si, com que fa una calor que mata, totes i tots van amb vanos... inevitable anar suat per tot arreu, però al final t’hi acostumes.

Arribem al poble, hi ha ambient... ens posem a caminar, està tot ple de “tenderetes” de menjar... aquí un yakitori, allà blat de moro al grill, mes enllà gelats, més aquí una espècie de otonomiyaqui en un pinxo, jaja... I comencem a probar-ho tot... Està boniiiiiiissim!!!

Ambientillo al poble:




Aquest pinxo s'ha de provar... boniiiiissim!!! (okonomiyaki en pinxo...)



No ens digueu que no té bona pinta...jiji



Algunes noies del poble vestides per l'ocasió:



En tota la tarda, només veiem dos guiris... i of course, són catalans!!! (mitja Espanya està a Japó... i d’aquests, el 90% catalans)

Anem caminant fins el riu. De camí, ens posem un parell de segells conmemoratius del les festes (sembla que hi ha com una mena de joc-gimcama pels nens petits, has de posar 25 segells en un full que et donen... el que no sabem és què passa quan l’has omplert tot...jaja... et donaran un gelat!!)

Al riu, coneixem una parella de Japonesos amb un nen petit... moniiiiissim. Tot i que parlen un anglès mínim (diria jo que 5 paraules, pot ser 6) ens pregunten d’on som (Ah!!! Barcelona, soccer, messi...). El nen deu tenir menys de 2 anys i va vestidet amb un pijama per l’ocasió... El pare ens diu que som els primers extrangers que ha vist mai el nen... i ens el planta als braços perquè li fem una abraçada...jaja (”hug, hug”)... Pobret, el nen es posa nerviós i vol sortir volant...

Això si, li fem una foto abans de que marxin... és com el Tristan o com el Mateu o com el Pau però en Japonès...



En 45min començaran els focs artificials, agafem lloc doncs s’està omplint de gent. De 8.00 a 9.00 focs.

Agafem lloc a prop del riu... i de pas, jo ens cruspim l'ultim pinxo de la nit (amb una birreta inclosa)... (Que em veieu a aquesta foto?)


De més a prop... (superfrankfurt japonès en pinxo):



Puntualment comencen i fins a les 9 en punt estan fent focs... Aquesta vegada, a diferència de Takayama on eren força peculiars, són molt espectaculars... No falten els “oooooh”, “aaaaaah” de tothom... El riu, la nit, els focs i totes les noies amb el vestits tradicionals corrent d’adalt a baix, fan el moment molt especial, diferent, únic.
Intentem fer alguna foto, però es complicat i no fa justícia el que hem vist... però aquí us les posem.

Una parella de camí cap els focs (correu, correu què ja comencen!!!)



I comencen els focs...



Intents de fotos artístiques...

Uns que arriben i altres que marxen amb el nen plorant...jaja

Pot ser les dues fotos que més ens agraden dels focs...

Us posem un video dels focs... jiji!!!

Tornem en bus, som molts que hem de tornar, però tot està preparat a l’estació de bus... Treballadors de l’estació ajuden a pujar a la gent al bus correcte... el nostre va molt ple, així que hem d’anar de peu... Per sortir del poble hi ha una cua terrible (com la Diagonal quan juga el Barça) i fins 1 hora després, no circulem amb normalitat.

Per variar, arribem tard a l’hotel... un altre dia de no-descans, jaja... però ha valgut la pena. Abans d’anar a dormir, mengem unes patates al McDonalds) i un Donut de Mango al Mr. Donut (jaja, menjar poc local...)

Demà us explicarem més

Petons

Ruxi i Vic