Aquí tornem a ser...
Avui hem baixat de Kanazawa fins a Kumamoto, tot i que en un primer moment voliem anar només fins a Hakata. Han sigut 1000 km en tren, però com la majoria eren “shinkansen” (tren bala) doncs s’ha fet força ràpid i poc pesat.
Aqui teniu una foto d'un shinkansen arribant a l'estació... això és una meravella... en un plis plas pots creuar el pais...
Quan hem arribat a Hakata (Fukuoka) hem decidit continuar fins a Kumamoto i veure Fukuoka de pujada (un encert, si no, hauriem perdut un dia).
En una de les parades, ens trobem amb PIKATCHU... que mono!!!
La cua per fer-se una foto amb ell no es curta, tots els nens cridant...jaja
Del tren, us explicarem que una part del trajecte (des de Osaka-Shida a Hakata) no teniem reservat seïent. Llavors, una estona abans de que arribi el tren, la gent fa cua a l’andana per agafar lloc. Evidentment, la cua es ordenada i respectuosa (això a altres països seria la guerra). Cada cua és per un vagó en concret. Quan arriba el tren, com era última parada, una esquadrilla de homes i dones de la neteja fan la seva feina... i llavors comencem a entrar. La Roser i jo estem molt contents, doncs som dels primers, així que tindrem lloc per seure. Només entrar la Roser diu “aquí olora a fum, aquí la gent ha fumat”... algun lloc més enllà hi ha un tio fumant... Mirem bé i resulta que aquest vagó es de fumadors... gran cagada!!! (resulta que només hi ha un en tot el tren i és el nostre)
Too late per canviar, està tot ple. Seiem i desitjem que fumin poc. La Roser es posa un mocador al nas, inclús tira colònia...jaja.
Arranquem, la gent comença a fumar, nosaltres intentem no pensar-hi... però quan encèn un cigarret el del costat, ja veiem clar que no serà el millor trajecte en tren (i son 3 horetes). Als 30min. de sortir, un americà jove i força gran li desitja bona sort a la seva novia i decideix marxar a un altre vagó “I can`t stay here any longer, so much people smoking... good luck!” Millor de peu que enmig d’aquest núvol radioactiu.
I és que a Japó, no es pot fumar ni al carrer (està mal vist) i hi ha llocs perl carrer per fumar... inclús els reservats per fumar en alguns cafés són força peculiars (tipus cabines telefòniques)
Després d’una hora, l’home que seu al costat de la Roser, que no para de fumar, se n’adona que la Roser no pot més. Molt avergonyit li regala un mocador perquè es posi al nas... i passats 5 minuts, seu en el seient de davant... Que mono, fumador però mono!!!
Cada parada, la Roser s’aixeca per veure si en algun vagó queda algun lloc lliure, i finalment ho troba... Jo, que suporto força bé el tema fum, tot i que és molt desagradable, acabo força fastigejat del tema i marxo amb la Roser. Fem tanta pudor a fum que el pobre home del costat li fem nosa... jaja
Finalment arribem a destí, fent pudor a fum... el següent trajecte el tenim reservat a zona no fumadors... ja no ens tornarà a passar, segur...jaja
Arribem a Kumamoto a les 17.00, justet per parlar amb la Tourist Information per reservar Hotel i una mica d’informació. Una noia molt simpàtica amb l’anglès just ens aten. Decidim anar a l’hotel més barato a prop de l’estació (volem estalviar per donar-nos el gust a un Ryokan de luxe).
Al sortir de l'estació hi ha un tramvia tipus Diagonal de Barcelona que et porta al centre... l'utilitzarem força... Pinta bé aquest lloc.
Atenció a les granotes que fan de potes per les tanques del carrer, genial...jaja
Tornem-hi al tema hotel... amb lo maco que es tot i... Gobankan Hotel, a 5 minuts de l’estació caminant... Allà hi anem... Per fora, no fa mala pinta... la recepció igual... però quan arribem a l’habitació... se’ns cau l’ànima als peus. L’habitació fa pudor a tabac (després del dia que portem, nomes faltava això), les parets es cauen a troços, fosc i amb sensació de brut. Per acabar-ho de rematar, estem al costat de l’ascensor... I hem de passar-hi tres dies.
Baixem a recepció per canviar l’habitació... Ens donen una altra i un pot d’ambientador... brutal. La nova habitació és igual... Quan la Roser veu el lavabo decidim que marxem (tot i que ja hem pagat)... Sense tenir ni idea d’anglès, la recepcionista entén que marxem i ens retorna els calers...
Si mai aneu a Kumamoto, NO ANEU AL HOTEL GOBANKAN... horrorós.
Anem a l’estació, però el Tourist Office ha tancat... ho tenim pelut... Per sort, hi ha un Toyoko Inn al costat de l’estació... entrem a preguntar, i la noia, molt simpàtica, ens diu que no té habitacions però ens busca una a l’altre hotel del downtown.... i bingo, per un poc més, tenim habitació...
Hi anem, segur que està molt bé. Al arribar, tornem a estar a la millor zona de la ciutat i per quatre duros... Per afegir que ens proposen fer-nos la tarjeta de socis del Toyoko Inn perquè el diumenge ens sortirà un 30% de decompte. Fantàstic...
Això ha sigut una gran decisió i una gran troballa... anirem de “Toyoko en Toyoko y tiro porque me toca” Al final, amb el descompte ha sortit 4€ més car que la merda on ens haviem ficat... gran decisió la nostre (principalment la de la Roser). Avuí dormirem fantasticament bé
Sortim a sopar, estem destroçats. Fem un burger en una McDonalds però d’una cadena japonesa... i per postres, un donut de mango (boniiiiiisim) del Mr. Donut.
Demà anirem d’excursió a Aso-San, així a dormir d’horeta...
Petons
Ruxi i Vic
