NARA

Hola,

Ja tornem a ser aquí... Això d’escriure al blog porta força temps, però està quedant molot xulo...jiji
Avui anem a NARA, és un poble ple de temples a prop entre Osaka i Kioto, així doncs, fem una excursió d’un dia des de Osaka. És un trajecte en tren (metro) de 30-40 minuts, fàcil.

Arribem a Nara a les 11.00 o 12.00 i amb un bus ens dirigim al lloc inicial de la nostra caminada del dia...jaja (no serà curta, per variar)

Us direm que Nara és una petita ciutat, o un gran poble, al peu d’una muntanya verda i plena d’arbres i temples japonesos amagats dintre del bosc. Un lloc amb molt d’encant, i on segons l’estació de l’any, el color del paissatge canvi... dels arbres florits a la primavera, a la gruixuda capa de neu que ho cobreix tot (deu ser espectacular les vistes dels temples en mig d’un bosc tot cobert de neu), al verd de l’estiu i cels blaus...
Tot això, tot aquest paratge, poblat pels veritables amos de Nara: els cèrvols.
Sí, al igual que a Miyajima, Nara està ple de cèrvols semi-salvatjes o semi-domesticats, que viuen entre temples, arbres i turistes.
Creiem que la millor manera per explicar-vos Nara és amb fotos... així que aquí teniu alguna foto.

Primera foto que fem a Nara... ja podeu veure que els cèrvols estan completament integrats.

El primer temple està darrera aquesta porta...



I en aquesta porta, un home lleig i gran com aquest, et vigila a cada costat... ojo, que si ets dolent, vindrà per la nit i s'et menjarà...

Quina por de paio!!! (feia 5 o 6 metros d'alçada tranquilament)

Aquest és el temple principal de Nara... Toda-ji (o algo així)

És enorme, i a dintre hi trobem un Buda molt gran que presideix el temple



Autofoto nostre davant del temple... (quina calor!!!)

I el Buda...

I ara, us presentem a la "Nara". És un os panda petit que ens està acompanyant durant el viatge... i avui també volia sortir al blog... jaja

I aquest tiu està al costat del Buda... fa por, no!!! (sembla la Roser quan s'enfada...jaja)

En una part del temple hi ha una columna foradada... diuen que si pots passar pel forat, aconsegueixes la saviduria absoluta... us puc dir que el forat era força petit, i que els únics savis eren els nens... alguna persona gran ho va intentar i una mica més i s'hi queda...

Diuen que si toques aquest paio i et fregas allà on et fa mal... el mal es cura... així doncs, la Ruxi es toca el dit del peu... a veure si així funciona...

Ja us hem dit que feia molt calor, no?

Doncs mireu aquest cèrvol on s'ha ficat... "el más listo del lugar"

Així, amb l'aigua, està fresc...jaja

I ara, anem a veure aquest temple que està adalt de tot... així que a pujar s'ha dit.

Abans d'entrar als temples, t'has de rentar les mans (primer una i després l'altre)

Fa tanta calor, que la gent, a més de rentrar-se les mans... aprofitar i es mulla el cap, braços i cames si cal... i perquè són educats i la font es petita... perquè és per ficar-s'hi dintre...jaja

Quin estil la Ruxi!!!

I un cop adalt, a disfrutar de les vistes... (de la Ruxi i de Nara)

Després del temple, anem a veure un jardí zen molt famós... però com ens demanen 6€ per persona per entrar, decidim anar a un que hi ha just al costat que és gratis (de fet, només hem de fer una petita enquesta que ens demana la dona de la porta...fàcil)... i a més, també molt maco... Aquí la Ruxi al mig del jardí...

I aquí el guaperas de turno... a l'ombra d'un petit kiosk que hi ha al jardí... descantant del sol... quina calor!!

Després d'aquest jardí, decidim anar a dinar a un lloc que ens ha recomenat la senyora de l'entrada del Jardí. No és res de l'altre mon però estem trànquils i amb aire acondicionat (fem una tempura, arròs, sopa miso i aigua, moooooolta aigua)

I sant tornem-hi... un cop recuperades les forces, anem al següent punt turístic... la pagoda de 5 pisos... un highlight de Nara... però no és pot entrar... buaaaaaaaa!!´

És maca, bonica... però després de tant temple, ja tot ens sembla igual...

Total, que hi ha uns cèrvols curiosos i ens fem un parell de fotos... aquí la Ruxi entre mig d'ells... fent amics.

Aquest és l'ultim temple del dia, estem fets caldo de caminar i temples... a més, per arribar fins aquest s'ha de caminar força pel mig del bosc... pujant per un camí rodejat de fanals de pedra...

Els voltants del temple estan envoltats d'aquests fanalets... fantàstic per fer una foto artística, jaja

La Ruxi, mirant-se els peus... no us diré que els té plens de bullofes però quasi...jaja.

Estem tots dos fets caldo, la foto parla per si sola... cada dia caminem iuns 10 km tranquilament.

Aquests són els fanalets de pedra que us comentava... per la nit, hi posen una espelma a dintre i queden iluminats...

Un cèrvol pel mig dels fanalets, vol sortir a la foto...

"-eoooo! jo també vull sortir al blog!!!"



Després de quasi morir a Nara per la calor, tornem a Osaka per dormir... el dia, poc més dóna de si... sopem alguna cosa a prop de l'hotel i a dormir... les cames no aguanten més...

petons

Ruxi i Vic